Escriptor, dramaturg i poeta ucraïnès en llengua russa, Nikolai V. Gógol (Soròtxyntsi, 1809 - Moscou, 1852) es va traslladar de molt jove a Sant Petersburg i va tastar fracassos sonats en els terrenys més diversos fins a assolir l’èxit i la celebritat en vida amb una literatura inclassificable, de la qual s’ha dit que feia de bisagra entre el romanticisme i el realisme, però també que anticipava bona part dels moviments literaris del segle XX. Crític amb el règim, va tenir problemes amb la censura i va viure temporades fora del país, principalment a Roma; la simpatia que això li va guanyar entre els lliberals va desaparèixer aviat davant el creixent gir religiós i místic de les seves propostes reformistes. Home torturat, contradictori i inestable psicològicament, acabà la seva vida envoltat de curanderos i santons que li prescrivien remeis sovint cruents per dolències de naturalesa indestriablement física i espiritual.