Es diu que Gógol va treure del seu amic Puixkin l’argument de Les ànimes mortes, que no és altre que el d’una estafa d’allò més curiosa en els primers dies del capitalisme a Rússia. Sota la disfressa de la ironia, Gógol pretenia oferir un retrat sense concessions del país i fins de la natura humana en general, per després projectar-ne la reforma i la salvació a la manera de Dant. De manera sintomàtica, però, només la primera part (o l’Infern gogolià) va arribar a veure la llum; de l’esborrany de la segona (o el Purgatori) únicament n’han arribat alguns fragments, car Gógol va llençar-lo al foc de la seva estufa poc abans de morir.