Els dos textos que es reuneixen en aquest volum es poden considerar l'alfa i l'omega de la filosofia leibniziana. El Discurs de metafísica, redactat a començaments de l'any 1686, constitueix la primera exposició global del sistema filosòfic del Leibniz arribat a la maduresa: s'hi troben, articulats, pràcticament tots els seus conceptes i tesis fonamentals. La Monadologia, esbossada durant el segon trimestre de 1714, n'és la versió final, menys explícita, més quintaessenciada; segons alguns intèrprets (no pas tots), també significativament modificada quant al contingut.